Tinc una certa vinculació, per raons professionals, al món de l'assegurança, i tots els matins rep al meu correu electrònic una sèrie de butlletins amb notícies sobre el sector, que repasse amb criteri periodístic, seleccionant les notícies més interessants. Una altra qüestió és que m'interessen o desperten la meua curiositat, cosa que no ocorre massa. No és el cas de la notícia que hui publica BTS, que anuncia la creació d'una assegurança per a bloguers que cobreix conceptes com la infracció de la propietat intel·lectual, la difamació, libel, drets de marca, desprestigi de producte, drets morals, calúmnia o invasió de la privacitat.
La primera impressió és pensar que la iniciativa és un poc exòtica, i que la cartera de clients que aconseguiran cabrà en un post-it. Però él ben cert és que atén un problema creixent. La generalització dels blogs i la manca absoluta de qualsevol filtre en la seua realització (tots els bloguers som els nostres propis editors) provoca que ocasionalment s'ultrapassen els límits d'allò que és punible, fins i tot de manera inconscient. Per exemple, publicar una foto sense permís o, almenys, sense indicar-ne el seu origen i autor pot ser objecte de denúncia. Una altra cosa és que es denuncie, però que es tracta d'una pràctica generalitzada no ho pot dubtar ningú.
A més, en tant que mitjà de comunicació libèrrim, el blog (o el microblogging, com és el cas de Twitter) és una plataforma en la qual l'autor publica allò que li ve de gust. I com que ens agrada criticar-ho tot, pot passar que ens deixem portar per allò que creiem (però que no està demostrat) i transgredir la llei de nou. Si jo dic que determinat polític és un corrupte i no hi ha una sentència que així ho demostre m'estic creant un problema ben gros, si a l'interessat se li passa pel cap llegir el que he escrit. Evidentment com més audiència, pitjor, però que el nostre blog siga llegit per la família i quatre més no ens lliura una llicència per a desbarrar.
Com he dit, de moment no hi ha massa denúncies derivades de la publicació d'un blog, però tot arribarà, en paral·lel al creixement de la influència que este mitjà de comunicació està experimentant. Fent una ràpida recerca ja he trobat alguns casos (el podeu llegir ací i ací), si bé la punibilitat és, per a mi, dubtosa. Això es diferent en este altre cas, en el qual la ferramenta s'ha emprat específicament per a insultar un tercer.
Una altra dada, trobada a la web de l'asseguradora: segons Citizen Media Lab Project, de la Universitat de Harvard, els pleits civils als EE.UU. en relació amb els continguts d'internet van augmentar un 70% en 2008 respecte a 2006.
Entenc que l'assegurança per a blogs no s'ha fet per a elements com el gallec de la notícia enllaçada, però si per als dos primers: si un autor publica diàriament i tracta temes més o menys compromesos pot trobar-se amb alguna denúncia, justificada o no. I com que el jutge pot no assumir determinats matisos en els textos, la sorpresa arribaria en forma de sentència condemnatòria i de multa. Ací entraria el paper de l'assegurança, com a garant de la integritat econòmica del seu autor i, per què no dir-ho, de la seua llibertat d'expressió, que no té res a veure ni amb insultar ni amb publicar rumors sense fonament.
És este un pas més en la professionalització de l'activitat blogger? Considere que sí, cosa que és una gran notícia perquè dóna la mesura de la importància que està adquirint esta forma de comunicació.
Notícies del divendres 6 de novembre
Fa 6 hores







