Concurs per tancar l'any 12/29/2005 12:55:00 PM

En l'article anterior Mab ha fet un comentari sobre la possibilitat d'obrir un dels meravellosos cutreconcursos que, no massa sovint, apareixen per aquest blog. Així que he decidit prendre la seua proposta i obrir el concurs...

"A més del tabac, què prohibiries durant el 2006?"

Les meues propostes són les següents:

1. El Reial Madrid
2. Les fotos trucades de la Família Irreal
3. Zaplana
4. La televisió (així, en general)
5. La COPE
6. Carod-Rovira
7. Tot a l'hora, visca l'anarquia!
8. No res, escolte la COPE, vote ERC, admire el moreno de Zaplana i sóc "merengón", fill de mala mare.
9. Passe d'enquestes.

Hala, voteu i feu les vostres propostes. Jo, per si de cas, m'acomiade i tanque la paradeta fins a l'any que ve. Que el nou any siga venturós i no ho oblideu, anireu més ràpid si us mengeu 12 lacasitos, en comptes del raïm de tota la vida.

Apagueu les cigarretes, ar! 12/28/2005 12:09:00 PM

El canvi d’any coincideix amb l’entrada en vigor de la nova Llei de Prevenció del Tabaquisme. Des de l’1 de gener, no es pot fumar en espais públics, no es pot vendre tabac en molts comerços i la publicitat del tabac desapareix per complet, llevat, paradoxalment, del món de l’esport, en què els interessos econòmics són massa grans com per a que una llei estatal els puga dir què han de fer o quin producte han de deixar d’anunciar.

Aquesta llei neix viciada per les intencions: com sempre, grans plans i pocs diners. Perquè si l’objectiu fonamental és que els ciutadans deixen de fumar, no es pot prohibir consumir tabac a tots els llocs públics sense, a canvi, oferir tractaments mitjançant la sanitat pública als fumadors per a que ho deixen. Al mateix temps, es condemna als restaurants i cafeteries de més de cent metres quadrats a fer costoses obres per a dividir el seu espai i aïllar els fumadors.

A mi, que els poders públics facen tot el possible per a que els no fumadors respiren millor, em sembla excepcional. Arribar a casa després d’una nit de copes sense la fètida olor de fum inserida a la pell és una experiència que d’ací a poc podrem experimentar. O potser no. En un país com en nostre en què la transgressió de les lleis i la seua burla és un esport nacional i un motiu de promoció social, no crec que tinga massa èxit aquesta llei prohibicionista. Als Estats Units de la Llei Seca el consum d’alcohol, malgrat la prohibició, va créixer. I encara que lleis similars s’han aplicat a Finlàndia o altres països del nord d’Europa i han aconseguit reduir el consum de tabac, nosaltres no som Escandinàvia, i costums tan arrelades com el cigarret del cafè serà molt difícil d’eradicar.

Un país en el qual s’acaba legalitzant la fabricació i venda de caliquenyos després de dècades de consum i tràfic il·legal no està preparat per a deixar de fumar de colp. Tan de bo siga així, però les coses que es fan per marcials collons i a la veu d’ar no solen eixir massa bé, per molt que vagen en benefici de la salut. Mentrestant, feliç 2006 i no fumeu massa, no siga cosa que us apliquen la llei antiterrorista...

Bon Nadal! (només si compres un mòbil) 12/21/2005 03:09:00 AM

La publicitat, en qualsevol de les seues vessants, es caracteritza per ser una crida al consum. És indiferent si necessites o no allò que t’estan venent: ho compres i ja t’inventaràs tu l’ús. A més, els missatges per a vendre’t el trasto són, sovint, agressius i fins i tot humiliants. Les festes de Nadal, pel consum compulsiu que porten lligat, són dates adients per fer una ullada a la tele i fer anàlisis de continguts entre copa i copa de cava o de qualsevol beguda alcohòlica. Recomane que pareu atenció als anuncis de telèfons mòbils, aquells aparells que fa anys servien per a parlar amb hom a distància i ara han esdevingut caixes de sorpreses amb mil utilitats que ni de lluny tenen relació amb el fet de telefonar.

Enguany m’han copsat especialment dos anuncis. El missatge del primer, d’una operadora de telefonia, es resum en aquesta frase: eres una merda si no compres un mòbil multimèdia que tenen de promoció. El telèfon té més avanços tecnològics que una estació espacial, i quan l’ignorant consumidor, lluitant contra les forces de l’Avern, rebutja adquirir-lo el personal de la botiga, la clientela i, fins i tot, el seu gos es queden bocabadats i dient-li amb la mirada com d’ignorant i ridícul és per no comprar la vuitena meravella del món en forma de telèfon.

Un altre anunci protagonitzat per un mòbil és el d’un fabricant que pretén vendre aparells de dos en dos. En el seu anunci veiem una xica prima com un furgadents que intenta embotir-se en uns vaquers sis talles menors a la seua. Quan acaba de posar-se’ls, mira els seus dos mòbils idèntics però de colors diferents i decideix que un d’ells li combina millor amb la roba, l’agafa i se’n va. És a dir, que el teu mòbil no sols ha de tenir millor àudio que una discoteca, fer fotos millor que un fotògraf del National Geographic, carregar jocs amb més qualitat que una Play o disposar de sintonitzador per a veure la tele a l’autobús, sinó que també, per si de cas, n’has de tenir dos de colors diferents per si no et combina un amb la roba. Ha de ser, més o menys, com una navalla suïssa, però amb pantalla. Així que ja sabeu, si no voleu ser uns poca-soltes i uns cutres, compreu mòbils per Nadal, encara que no necessiteu parlar amb ningú. Sereu fashion i l’enveja del gran magatzem. I el vostre gos, com el de l’anunci, segur que no s’emprenya.

Tot el camp és un clam 12/15/2005 05:04:00 PM

Buscant per les mogudes aigües d'Internet m'he trobat este interessantíssim article publicat al diari Información d'Alacant, signat pel periodicta Javier Llopis. Estic molt obsesionat amb la rajola, però veig que no sóc l'únic. Tot el camp és un clam, en definitiva.

MURO NO ES LAS VEGAS

A la hora de cerrar nuestra edición, el alcalde de Muro seguía en libertad. Aunque su rechazo a un proyecto de urbanización de 600 chalés hacía prever un rápido arresto por parte de la Brigada de Operaciones Especiales de la Conselleria de Territorio, la primera autoridad murera seguía ayer en su puesto de mando, tan campante. Hay que señalar, sin embargo, que fuentes autonómicas han anunciado una inmediata intervención de las huestes blasquistas para subsanar esta desagradable anomalía en el floreciente mapa del urbanismo valenciano y no han dudado en calificar de antipatriótica la actitud del primer edil murero Rafael Climent.Ironías al margen, hay que destacar la actitud del alcalde nacionalista de Muro, por su excepcionalidad. Vivimos en unos tiempos terribles, en los que hechos aparentemente tan normales, como que un político cumpla su programa electoral y el ideario de su partido se convierten en noticias de primera página. Climent concurría a las elecciones bajo las siglas del Bloc Nacionalista Valencià, una formación que ha hecho de la defensa del territorio valenciano el eje de su doctrina política y con la que, al menos en teoría, no parecen cuadrar estos mastodónticos planes para llenar las sierras con miles de chalés. En esta misma línea, conviene señalar una obviedad: Rafael Climent concurría a las elecciones a la Alcaldía de Muro, porque quería ser el alcalde de Muro; es decir, de una ciudad pequeña, que combina la industria con los servicios y que mantiene parte de su pasado agrícola. Si hubiera querido ser el alcalde de Las Vegas, se habría apuntado al Bloc Nacionalista del Gran Estado de Nevada y habría posado en el cartel electoral subido en una limusina, con una chaqueta de lentejuelas y tocado con un gran sombrero vaquero.
Aunque Rafael Climent recibirá más de una crítica feroz por «obstruir el desarrollo de su pueblo», hay que aplaudir su actitud valerosa, su negativa rotunda a ingresar en esa vergonzante legión de vendepatrias, que estos días está subastando al mejor postor los más bellos parajes naturales de este país

La falsa medicina del ciment 12/13/2005 06:29:00 PM

Fa temps que el País Valencià està patint una greu crisi dels sector productius tradicionals. El calcer, el joguet, l’agricultura, el tèxtil o el moble veuen com any rere any, la seua competitivitat minva assetjada per la competència més o menys deslleial d’altres països. En qualsevol altre país això haguera estat un cop mortal per a l’economia, però els valencians tenim dos medicaments contra aquesta malaltia. Un és molt tradicional, i està composat de sol, platja, paella i sangria. L’altre és més modern i, malgrat que al prospecte indica que és compatible amb el primer, té uns efectes secundaris demolidors, mai millor dit: el ciment.

Gràcies al ciment els indicadors macroeconòmics del País Valencià no han deixat de créixer d’ençà uns anys. L’atur està sota mínims històrics i els diners procedents de la rajola brollen arreu del país com manà en forma de bitllets de 500 euros. Tot perfecte si s’ignoren els efectes secundaris, això és, encariment del preu de l’habitatge o l’abandó d’altres activitats productives. Es diu molt per aquestes terres que, ara per ara, el cultiu més rentable és el golf, i no com a esport, precissament. Centenars de milers de fanecades agrícoles esdevenen urbanitzacions perfectament verdes, com si això fora Escòcia, però sense aigua. Com a conseqüència de la dèria constructiva i de la voracitat pels diners de promotors i ajuntaments s’estan carregant no ja el territori, sinó l’altra medicina tradicional, el turisme. No és el mateix prendre el sol en una caleta paradisíaca que a un solàrium de formigó, lògicament.

Que el que està passant en aquest país és tan salvatge, més fins i tot que durant els anys 60, ho sap tothom de fa temps. De fet, en aquesta mateixa secció m’he fartat a parlar de rajoles durant el darrer anys. Sembla excessiu, repetitiu però, malauradament, sempre em trobe una excusa per a escriure de nou sobre la invasió grisa. La darrera, la petició del Parlament Europeu de demanar una moratòria en la construcció al nostre país, qualificada d’insostenible per a una economia que està trobant en la medicina contra la crisi un autèntic verí de conseqüències desastroses per al futur.

Encara els passa poc 12/02/2005 01:47:00 PM

Que ningú els ha dit a Espe i Rajoy que pujar-se vint i la mare en un helicòpter i despegar des d'una plaça de bous és perillós? I, a més, què dimonis feia Rajoy allà?

Hi ha diverses opcions:

1.- Volia aterrar a La Moncloa i arrear-li al bescoll a Zapatero.

2.- Saber què sent la gavina del PP quan va volant pel món.

3.- Aprofitar-se d'un servei que ja estava inaugurat de fa temps per a fer-se la foto amb la seua amiga Espe i ser així Reina por un Día.

Si voleu votar, feu-ho, que fa temps que no convocava bajanades d'aquesta mena i, segons Mab, ja tocava.

Vides exemplars 12/01/2005 07:18:00 PM

Us recomane que visiteu http://aymareenriquito.blogspot.com, un blog dedicat a alliçonar-nos sobre la vida gràcies a les psicotròpiques experiencies d'Enriquito, un xiquet al qual li passen més coses que a Kenny, el de South Park. Val la pena seguir les aventures d'esta creació de la bruixeta i la seua cosina. L'enllaç també el teniu a la columna de la dreta.