Desmemoriats meteorològics 1/31/2006 11:05:00 PM

Acabem de patir una onada de fred que ens ha deixat, entre altres coses, tremolors, constipats, unes boniques estampes hivernals de paisatges blancs i enormes titulars periodístics sobre les conseqüències de la baixada de temperatures. I, com sempre, tothom diu que aquest és l’any més fred que recorda, que mai no havia vist nevar tant i que tant de fred no és normal.

El ben cert, però, és que ara fa un any feia exactament el mateix fred que ara. Els últims dies de gener de 2005 també vàrem patir una onada de fred polar, que va deixar els termòmetres de la ciutat de València fregant (o baixant) els zero graus. Igual, més o menys, que fa 10, 13 o 20 anys. Si, és cert, s’han marcat unes temperatures històriques, però dels darrers trenta anys. I això sense considerar que la diferència entre anys no varia gaire. El que passa és que, en qüestions climatològiques tenim una desmemòria portentosa. Som capaços de repetir, any rere any, que ha sigut el de més fred o el de més calor, independentment de les dades meteorològiques de dotze mesos enrere.

Una altra cosa que ha portat aparellada la setmana polar (que sempre porta, de fet) és la invasió del tema en tots els mitjans de comunicació. Per uns dies, hem pogut descansar del rebombori estatutari. La neu, el fred i les gelades han sigut les úniques notícies que han cabut al paper i al temps audiovisual. I no és per a menys: un conegut, camioner, em comentava que a Suïssa (el seu destí de cada dues setmanes) la circulació és permesa amb nevades tres vegades més grans a les que hem patit ací. No és estrany: si un viu rodejat de neu la meitat de l’any, a la fi acaba acostumant-se. A Suïssa, per contra, les alarmes salten quan el sol calfa de valent. Qüestió de costums i de prudència davant allò que ens és desconegut, independentment del risc que comporte.

Que faça tan de fred i que fins i tot neve a Torrent o a Sueca em sembla d’allò més bé, i que es tallen les carreteres i els nanos no vagen a escola. Encara queda en molts de nosaltres la capacitat de sorpresa i encís davant d’aquests fenòmens de la natura. I espere que per molts anys.

Comença la carrera 1/17/2006 10:45:00 PM

Aquest inici d’any estan multiplicant-se els actes públics dels partits polítics. D’alguna forma, s’està donant l’eixida a les eleccions autonòmiques i municipals de 2007, i ningú no vol quedar-se enrere, sobretot quan les enquestes diuen que podria haver un canvi de govern en moltes institucions. Així, Pla es va presentar davant els seus fa una setmana amb l’aparent convenciment de que ell serà el proper president de la Generalitat, mentre Camps contraprogramava el míting socialista amb una estranya jornada sobre, una volta més, l’aigua. Tots dos actes van comptar amb una repercussió mediàtica de primera magnitud, amb connexions en directe i grans titulars a la premsa del dia següent.

En aquesta amanida d’actes electorals i rebombori periodístic, el Bloc celebra el seu quart congrés en un moment clau. Perquè és possible que Pla siga president, però ell (i tothom) sap que serà molt difícil arribar-hi amb només els seus vots i escons, i que necessitarà del suport d’altres. Amb el transfons de l’inevitable 5% i de la necessitat de canvi al 2007, el Bloc es disposa a fer un congrés que, de ben segur, no tindrà més enllà d’un minut als informatius de Canal 9, i alguna columneta als diaris.

No sé si Enric Morera tindrà amagat un as a la mànega, a l’estil d’un diputat autonòmic trànsfuga o un cantant d’Operación Triunfo que s’afilie al partit. Francament, no crec que siga així, ja que si el Bloc es caracteritza per alguna cosa és per no tenir ni pasta per a comprar diputats ni glamour per a que un triunfito es vulga fer la foto. Això, no obstant, no és necessari en aquest cas. Aquest cap de setmana el Bloc farà un pas endavant i farà una crida a qui vulga escoltar per tal d’iniciar un canvi necessari per pura supervivència del país, que no del partit, massa acostumat a viure en un estat permanent d’adversitat que ratlla el masoquisme. Tan de bo el congrés siga un èxit i aquells a qui va dirigit el lema que el presideix (sumar, multiplicar) capten la indirecta i no es facen els suecs, com quasi sempre.

Doncs això va de bo... 1/12/2006 12:13:00 AM

Fa un parell de setmanes expressava els meus dubtes sobre l’eficàcia real de la llei contra el tabac que va entrar en vigor amb les campanades i posterior deglució de raïm. Les meues sospites es van confirmar quan, als informatius del dia següent, es palesava que a les sales de festes que havien acollit festes de cap d’any el respecte a la norma havia estat nul. Tal com em pensava, els clients van continuar fumant igual, i els propietaris i/o llogaters de les sales van deixar fer, de tal forma que no seria agosarat afirmar que, la nit del 31 de desembre a l’1 de gener es va fumar amb més ganes que cap altre cap d’any de la història. Per a fotre el govern i les seues lleis, fonamentalment.

Vés per on que, segons passaven els dies comprovava que els efectes sobre la població de la llei eren, fins i tot, més favorables per a la norma d’allò que el govern havia previst. Les dues primeres setmanes d’aplicació he vist com molts amics, coneguts i saludats meus s’han deixat el vici, no sé si definitivament o de manera temporal. A més, sovintegen els llocs on ja no es pot encendre una cigarreta, des de cafeteries a, sobretot, dependències de l’administració, així com a les empreses, on el seguiment de la norma és quasi unànime i els correts a les portes de les oficines comencen a formar part del paisatge urbà. La prohibició es nota més quan un té l’opció d’eixir d’Espanya. Entrar en qualsevol bar de França i veure que, per molt gran que siga, tothom està fumant és colpidor. Fins a aquest punt es nota la diferència.

Ha estat tan contundent l’efecte de la llei sobre tota la societat que ja s’han produit les primeres detencions relacionades amb el vici nicotínic. Una a Gandia i una altra a Navarra, encara que protagonitzada per un veí de la ciutat ducal. Encara que la causa de les detencions i posterior judici és la resistència a l’autoritat, és sorprenent que una activitat que fins a fa tan sols quinze dies era tolerada i, de vegades, aplaudida, ara siga el detonant d’una nit a comissaria. Sembla que, efectivament, això de la croada contra el tabac va de bo...

Una reconversió necessària 1/03/2006 04:44:00 PM

Que ningú ho dubte: el moment més màgic de l’any per a un xiquet és la nit de reis. Es tracta de tot un ritual, d’un guió cinematogràfic que compleix a la perfecció tot allò que se li demana a una pel·lícula: misteri, creació d’expectatives i, és clar, un final feliç que no amaga, de vegades, un ànim moralitzador i educatiu quan el xiquet s’ha portat malament. Tota l’emoció del dia no és més que un muntatge, fruit de la imaginació i de la il·lusió del nanos i dels seus pares. Per una nit, tot es perfecte.

Tot perfecte, sí, menys el dia: els nanos només tenen una jornada (excepcionalment tres, com enguany) per a gaudir dels seus regals. Per això el grassonet vermell li està guanyant la partida als reis d’orient. El senyor obès compta amb l’avantatge del temps, ja que ell fa la feina abans de començar el Nadal, i es tira a dormir la resta de l’any. Els reis d’Orient, per contra, han de lluitar contra un país paralitzat per festes, en el qual només estan oberts els comerços, cosa letal per als seus interessos ja que, en arribar la data de comprar els regals de reis, tothom s’ha berenat la paga extra, els estalvis de l’any i fins i tot algun crèdit d’aquells de 3.000 euros en 25 segons.

Tenen més entrebancs els d’orient per a desenvolupar la seua tasca. Són tres front a un, amb la qual cosa els seus costos laborals es disparen de forma dramàtica, per no parlar de la manca de competitivat que suposa el transport aeri del pare Noël per la caduca i lenta forma de repartir els regals dels reis, amb uns camells lents com un embús a la Pista de Silla, i enganxats als sucrets i que, en comptes d’un GPS, es guien per una estrella.

Per tot això em permet suggerir als Reis d’Orient que facen una redefinició del seu model de negoci. Una de dos: o canvien de data o reneguen del Nadal catòlic i adopten l’ortodox, que comença al mes del gener. L’altra possibilitat és crear una joint-venture amb el Pare Noël i les altres variants de repartidors de regals nadalencs, com Sant Nicolau o l’Olentzero basc. En qualsevol cas, han d’emprendre la reconversió de l’empresa per a que no perdre més quota empresarial i haver de deslocalitzar l’activitat. Que pot passar que, a la fi, els regals els acabe portant el President de la Generalitat. I això sí que no tindria màgia ni trellat.