29 març 2006

Traïció consumada

S’ha de dir amb totes les lletres: Joan Ignasi Pla és un traïdor, com el seu partit. Ha aprovat l’estatutet de Camps, s’ha fet la foto i esta la mar de feliç, l'ignorant. Els socialistes valencians han sigut enganyats, o s’han deixat enganyar, que és pitjor. L’estatutet aprovat és el que volia Camps, i és la seua visa a la majoria absoluta l’any que ve. No sé per què està tan feliç Pla.
No es pot dir que l’estatutet siga una castanya, sinó fi exercici de “copy-paste”. Per a qui no estiga familiaritzat amb la informàtica, això defineix l’acció de copiar tot o part d’un document i pegar-ho en un altre. És a dir, com Ana Rosa, però en versió legislativa. L’Estatut valencià recull moltes noves competències i, fins i tot, recupera testimonialment el dret foral valencià. Però es deixa moltes coses, i consagra altres que van ser producte artificial d’un moment determinat: denominació, bandera, llengua, divisió territorial, barrera electoral... Les competències que assumeix (que dóna opció a assumir, millor dit) són les que ja tenen altres comunitats autònomes. Ni més ni menys, per molt que diga la ridícula clàusula Camps, més aviat un divertiment de col·legi que no un text legislatiu.
S’ha dit que el nou Estatut és un marc de convivència que no prohibeix res. Això, però, no és real. Com s’ha observat repetidament, el PP ha emprat l’Estatut encara vigent per censurar el terme País Valencià, o per a negar-se a desenvolupar l’estructura comarcal del país. Algú em vol convèncer de que no passarà el mateix a partir d’ara? El PP ja ha dit, malgrat els precs del PSOE, que la barrera electoral no es toca. Més clar, aigua.
A més, és la plasmació definitiva de la traïció socialista al seu passat i a la seua base ideològica. Ni comarques, ni país, ni referèndum ni res. Tot el que ha volgut el PP i res més. El PSOE ha traït la seua essència i el seu compromís. I com que no ho pagaran en vots, espere que ho paguen en divisions internes. És el mínim preu que poden pagar davant l’enorme desgavell que han perpetrat.

22 març 2006

Una ciutat assetjada

S’han acabat les falles de la desmesura. Si aquestes festes ja són una exageració des de la seua gènesi, el que els veïns de la capital i voltants hem viscut aquest any és que no té nom. Fent memòria, es pot destacar que enguany hem vist la falla més gran, alta, cara i, és clar, polèmica. Fins i tot s’ha proposat que per a l’exercici vinent es modifique la normativa per a que no guanye de nou la falla d’Armiñana, adduint que s’està perdent la competitivitat. Com si les falles de secció especial foren un camí cap al parnàs de l’art i no l’aparador on els rics de la ciutat passegen el seu palmito des de temps immemorial. A la fi, enveges dels milionaris de tota la vida envers les noves fortunes nascudes de la rajola.

Ha sigut també l’edició que més visitants han arribat a la ciutat, que més fallers ha vist a l’ofrena de la Mare de Déu i que més revetlles s’han muntat. Però també ha sigut l’any amb més vandalisme, encapçalats per la gran brofegada de la crema avançada dels ninots principals de la Plaça de l’Ajuntament. Aquesta acció de “kale borroka de baixa intensitat”, com ho va qualificar alguna ment brillant a la premsa valenciana, va provocar una onada de solidaritat i un dispositiu policial, almenys de paraula, sense precedents, com si els autors hagueren sigut membres de perilloses màfies internacionals. Si a tot això sumem els talls de carrers i els comportaments paramilitars de molts activistes fallers que amb pólvora a la ma esdevenen un autèntic perill acabarem de tenir adobada l’amanida fallera de 2006.

Els valencians som així d’exagerats. No podem fer unes festes normals, mesurades i de gust exquisit. La desmesura de les xifres d’aquest any així ho demostren. El gust de les Falles 2006 ha sigut, de nou, el dels bunyols amb carabassa caducada, el del fregitori amb oli amb plus d’antiguitat. I no hem d’oblidar l’aroma inconfusible de tota mena de productes químics l’ús dels quals s’ha generalitzat en la construcció dels monuments fallers. Columnes i columnes de fum negre i contaminant, igual que una ciutat bombardejada i en estat de setge. Una imatge que, a la fi, no està molt allunyada de la realitat que hem viscut.

11 març 2006

Premi Tirant per a Camps

La Ciutat de la Llum d’Alacant va com un tir, i jo que me n’alegre. La gran infraestructura destinada al rodatge de pel·lícules està omplint-se, a poc a poc, de produccions de tot el món, atretes per les irresistibles ofertes que està fent a la indústria mundial el nostre president Camps, transformat per a l’ocasió en representant venedor al millor estil dels senyors que ixen a la tele americana oferint-nos un pick up per només mil dòlars.

La penúltima producció que es rodarà a Alacant és Astèrix i els Jocs Olímpics, que comptarà amb la participació d’actors espanyols de gran nivell com Elsa Pataky... o Santiago Segura. En fi. Deixant a banda les dots actorals de la parella, em centraré en el fet en sí de que un president de govern haja de signar els contractes per a que un film es rode en unes instal·lacions que, en teoria, haurien de ser privades. Al País Valencià (ara que la volen prohibir empraré aquesta denominació més encara) això no passa, però. Lluny de tenir una indústria de l’audiovisual forta, l’únic client és l’Administració, ja siga Canal 9 o la pròpia Generalitat que no sols contracta producció, sinó que també s’ha posat de l’altra banda de la taula i també és proveïdor de serveis audiovisuals, amb un avantatge fonamental: que les seues instal·lacions són les millors i que poden aguantar en números rojos els mesos o anys que siguen necessaris, perquè la maquinària de la Generalitat és capaç de tenir els platós buits mentre espera el client, cosa que les empreses privades no es poden permetre.

Aquesta anomalia que és que un govern siga client únic i, damunt, proveïdor d’una indústria com l’audiovisual dona la mesura de la situació del sector, just una setmana després de que aquest mateix sector s’haja donat a sí mateix uns premis per celebrar la presumpta bona situació en la qual viu. El sector audiovisual depèn exclusivament de decisions polítiques i partidistes. Realment, qui està fent més mèrits per a guanyar-se un Tirant com el que li han donat a RTVV és Paco Camps, que quan deixe la política es podria montar una empresa de producció cinematogràfica. O un canal de telebotiga, qui sap.

El papa musical

La propera visita del Papa Ratinzger a València gaudirà d’una banda sonora d’excepció: les bandes de música que proliferen al nostre país. Cada cent metres, el Papa podrà sentir les peces per a banda més populars (o les que l’Arquebisbat considere que són adequades per a les oïdes del Papa alemany) en tots els seus recorreguts i cada cent metres. Així, més que la visita del Pontífex semblarà que estem assistint a una reedició de l’ofrena de flors a la Mare de Déu, una cercavila sense fi amb papamòbil, policia a dojo i retransmès per a tot el món, per a alegria de Zapatero que, pobret ignorant, es pensa que Ratzinger ve a València per les seues gestions, com si enviar l’alcalde de La Corunya d’ambaixador arreglara tots els malentesos i desencontres forjats durant dos anys.

Però tornem a la música. La idea és de la Diputació de València, una vegada més a l’avantguarda de les idees originals, trencadores i postmodernes. Veient les diferents actuacions d’aquest organisme, entenc com té tants detractors que aposten per la seua eliminació immediata. El pessebre de la Plaça de Manises esdevé així un autèntic “think tank” a l’alçada de la categoria del nostre país i de la seua classe dirigent en general, el pal de paller de les idees més peculiars amb un inevitable aspecte caspós, molt del gust de la casa.

Parlant de caspa, he de fer menció a l’anunci de RTVV de que, per graciosa concessió de la Conferència Episcopal (o de qui s’encarregue del negoci) serà ella l’emissora encarregada de servir les imatges del magne esdeveniment arreu del món mitjançant cent càmeres que cobriran tots els moviments del Papa a la nostra ciutat, com en un partit de futbol. Vaja, que pel que sembla eixiran a càmera per banda de música. Només falta que la visita siga completada amb un castell de focs artificials, una mascletà i una despertà front a la residència de Ratzinger a València, que serà la Casa de la Salut. Hi haurà parades de bunyols per a fer més ambient faller? Ho veurem.
Blog Widget by LinkWithin