Una part de la nostra vida, en perill

La primera vegada que vaig veure TV3 tenia 12 anys, si no em falla la memòria. Va ser en un aparador d’una botiga d’electrodomèstics al meu poble, quan tornava a casa des de l’escola. A l’aparell de televisió hi apareixia Mª Pau Huguet fent continuïtat i avançant la programació de la vesprada, ja que en aquells moments no existia això de la tele les 24 hores del dia. Això seria l’any 1985 i, per fi, a banda d’aquella aventura anomenada Valvipri, acabava el monopoli de TVE, i podíem veure televisió en la nostra llengua, encara que amb un accent peculiar per a l’oïda d’un valencià de l’Horta com jo.

De seguida em vaig fer fidel seguidor d’espais com el “Filiprim” de Josep Maria Bachs, “Max Headroom”, “El Doctor Who” o el “Oh, Bongònia”, on un Mikimoto. També vaig descobrir presentadors com Mª Àngels Barceló, Quim Puyal, Àngel Casas o la Trinca, que van néixer com a productors televisius a TV3 amb el “No passa res”. I tot en una televisió que, malgrat que estàvem en el bell mig de la Batalla de València, molts valencians sentíem com a pròpia o, almenys, com una televisió propera a nosaltres, gràcies també a les cròniques que el recordat Joan Bustos enviava des d’ací.

Anys després vaig col·laborar en la venda del bons d’Acció Cultural per a pagar la implantació de Canal 33, després de la campanya que el ministre Barrionuevo i el delegat del govern al PV van fer contra la presència de TV3 al nostre país. I ara, quasi vint anys després d’aquella guerra bruta, la caverna del PP torna a amenaçar amb deixar-nos sense “la catalana”, com tothom la coneixia en aquells temps. I el PSOE, de nou, no farà res per impedir-ho: el ministre Clos s’ha torcat les mans com Pilatos i ha deixat de nou en calçotets a la seua sucursal valenciana, dient que la competència és autonòmica quan va ser l’anterior ministre, Montilla, qui va comprometre’s amb ACPV a facilitar la presència de TVC al País Valencià per TDT.

Algú va dir que la pàtria d’un és la infantesa. Doncs bé, part de la meua pàtria és TV3, una televisió que aporta pluralitat i imaginació a un panorama audiovisual valencià (i espanyol) depriment. Vull TV3, perquè és part de la meua vida i també de la de milers de valencians. Cal alguna raó més?