America’s Mascletà (Qué y Dónde, 19-01-2008)

He de reconeixer que, front a les veus que anunciaven que el Port America’s Cup quedaria en no res tot passar la competició, jo em pensava que l’atractiu del lloc i les permanents ganes de festa dels valencians eren garantia suficient com per a fer d’aquell espai un lloc principal d’esbargiment dels ciutadans. Malauradement, jo m’equivocat i els qui apostaven pel fracàs de la dàrsena han encertat. Sis mesos després de que l’Alinghi entrara per la bocana del port després d’haver batut el seu rival, el Veles e Vents i tot allò que l’envolta resta en un estat quasi d’abandó, oblidat pels ciutadans i configurant un paisatge d’edificis fantasma tancats amb pany i forrellat.

La confirmació d’aquest fracàs ha sigut la petició del Consorci València 2007 d’assumir la gestió de la zona fins, almenys, quan es conega la data definitiva de la celebració de la següent edició de l’America’s Cup. Fins ara la gestió estava en mans d’ACM, l’organitzadora de la competició, que una vegada finalitzada aquesta i, donat l’embolic judicial en el qual està immersa la competició per culpa de les estranyes maniobres per deixar fora el Club Nàutic de València, no té cap interès a moure absolutament res relacionat amb les instal·lacions milionàries del Port.

Una vegada més, el carácter faller dels gestors públics valencians s’ha imposat a cap altra consideració. M’explique: per caràcter faller entenc les actuacions que tenen un objectiu a curt termini, de caire espectacular i ben sonor. Com una mascletà. Sol passar que quan el senyor pirotècnic ha disparat la tona de pólvora, el soroll finalitza i el fum se’n va en poc més de cinc minuts de la plaça de l’Ajuntament. I només queda el record, l’olor a pólvora a la pituïtària i les restes de les carcasses embrutant els carrers. Lleveu pòlvora, poseu salnitre i tindreu una aproximació a la situació actual de la dàrsena. Una llàstima, però no una sorpresa.