Insubmissió judicial (Qué y Dónde, 11-01-2008)

D’un moment a un altre estic esperant a que vinguen un milió de naus espacials de la constel·lació Ganímedes i que d’ella baixe Carlos Jesús, aquell monstre que va treure Arús fa una pila d’anys. Això seria l’únic que em podria sorprendre després d’una setmana final de les teòriques vacances de Nadal (i dic teòriques perquè jo no n’he fet) durant la qual es van multiplicar els impactes negatius per a la meua malmesa matèria gris. Perquè, què es pot dir de l’enèsima sentència que equipara els títols de Filologia Catalana al País Valencià? Poca cosa, no? Doncs la Generalitat Valenciana ha dit que a ells una sentència no els fa res, que a l’Estatut diu que el nom és valencià i que ells no equiparen res, només faltava! El que no diuen és que un invent de Zaplana, l’AVL, va fixar fa anys allò de la unitat de la llengua. Això, pensaran, és qüestió de quatre lletraferits panxacontents que no tenen res a fer.

Com que sembla que han agafat gust a la insubmissió judicial, ara estan buscant passar-se per allà una altra sentència que també va en contra dels seus interessos actuals, subratllant això darrer. Perquè la sentència de revocació del Teatre Romà de Sagunt és una foguera que ells van encendre fa anys amb la inestimable ajuda de l’avui semioblidada Maria Consuelo Reyna. Ara que estan al poder sembla que han entès la bogeria de revertir el teatre al seu estat anterior de ruïna. O potser siga perquè s’han de gastar bona cosa de diners en l’operació i, és clar, no es poden inaugurar una demolició, de no ser que sigues Rafa Blasco, que és capaç de vendre fins i tot les seues visites al lavabo.

Enmig de tanta insubmissió judicial, un poc d’humor del mateix caire absurd: a Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, li ha tocat la loteria. No la judicial, a la qual està abonat al Jutjat de Nules i ja ha deixat de ser notícia després d’haver passat el seu cas per set jutges diferents. La que li ha tocat ara és la del “Niño”, la de diumenge passat, i damunt no és la primera vegada que li toca. Li hauré de telefonar per a que em done la recepta, tant d’aquesta loteria com la de l’altra.