Xavi Bellot

Killer Jaume (redifusió)

He vist a blogsvalencianistes.com que quasi totes les actualitzacions dels companys bloguers estan dedicades al 800 aniversari del rei en Jaume, creador d'aquest destarifo anteriorment conegut com Regne de València. Fent memòria, he recordat que vaig escriure fa cinc anys (com passa el temps...) un article per al Qué y Dónde a propòsit d'un estudi d'un professor de la UB anomenat Xavier Hernàndez. Aprofitant l'avinantesa l'he recuperat de l'oblit i, en rigorosa estrena cibernètica, el penge ací, tot i algunes referències un poc passades.
Abans de res, vull demanar perdó als ofesos/indignats pel contingut de l'article, però en una celebració tan unànime no he pogut sinó tocar un poc els nassos...

Killer Jaume (Qué y Dónde 21-02-2003)

El professor de la Universitat de Barcelona Xavier Hernàndez ha publicat recentment el segon volum de la seua Història Militar de Catalunya. Entre les documentades revelacions que Hernàndez fa, destaca per damunt de totes, la que ens mostra el Rei Jaume I com un personatge completament allunyant de la imatge de monarca bo, valent i modern que tots els valencians tenim al cap. Sembla ser que Jaume va ser un xiquet traumatitzat i criat en un ambient integrista. I que això li va marcar el seu comportament com a governant. Segons l’historiador va perseguir amb violència grups i persones que no pensaven com ell, fins i tot la seua pròpia família. A més, li agradava mirar-se la batalla des de ben lluny, contrastant amb la valentia de son pare o el seu fill.
Si he de ser lleial a la veritat, m’estranya que la sorprenent revelació no haja tingut un efecte terratrèmol en aquest país tan de traca, que és capaç de condemnar qualsevol ultratge a qualsevol dels seus símbols, ja siga la bandera, la paella, les falles o les gaiates. I si la ignomínia prové del nord del Sénia, doncs més soroll encara.
La figura de Jaume I ha estat idolatrada, com he dit, al nostre país. Fins i tot, el mateix historiador el qualifica de “pare de la pàtria”, títol que, per altra banda, és inqüestionable per moltes raons que no passaré a detallar, perquè això és una pàgina del Qué y Dónde, i no l’Enciclopèdia Catalana o l’Hola, tant fa. El cas és que el monarca fundador de la pàtria ni era tant culte ni tant avançat a la seua època com hom pensava.
Jaume I va tenir un indubtable èxit en la conquesta de terres i la seua immediata annexió. I tant fa vuit segles com en l’actualitat, les annexions no es fan, que jo sàpiga, jugant-se una partida de truc amb una ampolla de mistela a la taula i fumant caliquenyos. Que la violència és, si més no, la fòrmula més senzilla i ràpida d’imposar-se se sap des de fa la tira. I si no que li ho diguen a tio Bush, que d’això en sap molt.
I què em diran ara de la contestació interna? De la mateixa forma que es diu que on hi ha pèl hi ha alegria, on hi ha pasta i poder hi ha traïdors. I es coneix que el rei va tenir per donar i regalar de totes tres. Així que va actuar amb conseqüència tantes vegades com va caldre. De forma sàdica i ultraviolenta, fins i tot. Cosa que no ha d’estranyar, perquè ja he reiterat que es tracta d’un rei medieval, que no feia més que emprar els mètodes que, vuit segles més tard, posa en pràctica un tal Sadam (gasejar minories és la seua especialitat) i un tal Ariel, que fa la neteja ètnica més blanca.
El que més morbo em provoca d’aquesta investigació històrica (magnífica, per altra banda), és si les revelacions del professor Hernàndez afectaran d’alguna forma les tradicionals ofrenes florals que es dipositen al peu de l’estàtua eqüestre del monarca en ocasions com el Nou d’Octubre o el 25 d’Abril. ¿Com se sentiran les persones que any rere any retren homenatge al Pare Fundador de la Pàtria quan coneguen que aquest va ser un sàdic genocida?
Sincerament, no pense que cause massa esglai. I no tant per la collonada dels símbols i de la llunyania en el temps com pel costum que ja tenim ben endins de la nostra personalitat d’admirar a individus igual o més violents que Jaume I. Al llarg de 40 anys es va reverenciar un senyor baixet que també tenia una estàtua a la Plaça de Rita Barberà (vull dir, de l’Ajuntament) i que va matar més gent. O si ens apropem en el temps, ¿no és similar l’admiració gairebé malaltissa del govern espanyol cap a Bush Jr., responsable de milers de morts a l’Afganistan i molt probablement a l’Iraq? D’admiradors d’assassins i genocides, n’ha hagut sempre. I, el que és pitjor, sembla que està més de moda que mai.

posted by Xavi Bellot @ 2/03/2008 11:15:00 PM