Identitat en perill (Qué y Dónde, 6-06-2008)

En desdejune dimarts amb l’anunci d’una nova normativa de la unió europea que afecta molt directament potser l’únic tret identitari que uneix els valencians del Sénia al Segura i d’Ademús a Dénia: la pólvora. Aquesta norma, que entrarà en vigor d’ací a dos anys, regula tot allò relacionat amb les qüestions pirotècniques, i prohibeix els petards que, com els “borratxos”, es mouen erràticament i imprevisible. A més, també es marca que qualsevol producte no pot superar els 120 decibels en nuclis urbans. Què significa això? Que ens podem anar acomiadant de mascletades, cordades, nits de l’albà i tota la sèrie de festivitats valencianes que es basen en la pólvora i en el soroll que provoca.

He de dir que mai no m’han agradat els “borratxos”, sobretot quan els solten quatre impresentables enmig d’una concentració de gent com la nit del foc. D’altra banda, entenc les molèsties que causen els llançaments indiscriminats de mascletades o similars a qualsevol hora, tot sabent que es tracta de fets més o menys puntuals.

Però el que és innegable és que la sublimació del soroll i de la pólvora forma part de la nostra manera de ser. Un poble tan barroc i tan excessiu com el valencià aplica aquest ritual en totes i cadascuna de les festes que celebra, fins i tot en les estrictament privades. Junt al foc, la pólvora és el nostre fet diferencial, i més enllà encara, el nostre pegament, el que fa que ens reconeixem com a membres d’un mateix poble zones tan diferents com les que composen aquesta llonganissa anomenada País Valencià. Per això, llance un prec a les instàncies europees: no ens foteu amb normatives contra els petards, que ens arruïneu la identitat!

De fet, fins i tot proposaria canviar el nom del país per tal d’evitar els conflictes de denominacions i per a adaptar la realitat a la seua definició: què tal Polvoralàndia? Crec que no sols no molestaria ningú, sinó que garantiria allò que des de fa la tira d’anys estan buscant els sociòlegs: el fet diferencial valencià. Si som un país de traca, assumim-ho totalment!