Visca la mare que ens va parir!
La presentació del circuit urbà de Fórmula 1 de València va ser una demostració de com fer de l’autobombo una de les belles arts, com deia Thomas de Quincey sobre l’assassinat, ben banyat en droga com escrivia. En el nostre cas no es tracta de matar persones, sino de cremar pneumàtics a 300 per hora, i els efectes al·lucinògens es van aconseguir amb la genuïna orxata d’Alboraia amb què van brindar Camps, Rita, Aspar i l’amo de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone. El personatge és allò que podíem denominar un panxacontent, que per una bona quantitat de diners li alegra el dia al pagador amb una bona compareixença de premsa.Per si no ha quedat clar en anteriors ocasions: estic encantat que València tinga un gran premi de Fórmula 1 durant set anys. La projecció internacional de la ciutat, malgrat el dineral que val fer-se amb els drets afegits a tota la inversió en la construcció del circuït, és impagable. Durant una setmana els informatius de tot el món parlaran del circuït que passa per damunt la mar i junt a les bases de l’America’s Cup. Tothom comprovarà que a l’agost fa una calor de morir, però que la platja està al costat del traçat. La brutal inversió, doncs, estarà justificada en termes de publicitat global. Molt més que en el cas de l’America’s Cup, perquè els cotxes tenen molta més audiència que les barquetes.
El que sí que haurien de cuidar els nostres representants públics és la propensió irrefrenable que tenen de magnificar allò que facen, i d’emprar els adjectius més cridaners i definitius per definir-ho. Perquè es contagia, com va fer Ecclestone en dir que més que “Gran Premi d’Europa” hauria de dir-se “Gran Premi del Món”, i que el circuït era com la nostra terreta, el més bonic del món mundial . Ja em veig a Rita, Camps i Ecclestone al podi del gran premi brindant amb la copa del campió i cantant allò de “visca el pa, visca el vi i visca la mare que ens va parir”, tots juntets fent la conga...


0 Comments:
Publica un comentari
<< Home