Després de devorar el sopar de cap d’any i el raïm reglamentari, generalment és el moment de fer-se els tan tòpics propòsits per a l’any nou. Normalment els clàssic es resumeixen en perdre pes, anar al gimnàs, deixar de fumar i aprendre anglès o macramé. És a dir, millorar el cos i l’ànima. Enguany, però, els propòsits són molt més senzills: no millorar, sinó que la cosa no empitjore massa. Tots amb què he parlat coincideixen amb el desig. I ja té nassos que el moment possiblement més optimista de l’any, gràcies al dòping alcohòlic i similar, estiga marcat en esta ocasió per una prudència i un conformisme tan exagerat.
Esta actitud, de tota manera, és l’única possible si atenem als indicadors de tota classe amb què ens estan amenaçant durant estes setmanes. Ens diuen que la recessió anirà a més, que els preus de la vivenda baixaran però que ningú en podrà comprar perquè els bancs continuaran amb l’aixeta tancada. Asseguren també que, com a conseqüència, hi anirà més gent al carrer, i inevitablement això passarà també al meu cercle íntim, en el qual durant l’últim més han despatxat a quatre persones i un altra ha tancat la seua empresa.
Afegirem a este putxero uns quants ingredients més, com la desfeta en la venda de cotxes i de vivendes que continuarà o el comportament d’unes administracions públiques que mereixerien ser despatxades sense indemnització de les seues ocupacions públiques per fer-ho tan mal com ho estan fent, per reaccionar tard uns (els d’allà) o per limitar-se a fer polítiques de titulars uns altres (els d’ací) amb els resultats per tots coneguts.
Negre panorama, no? Per això la gent brinda perquè el nou any no siga pitjor que el que s’ha acabat. De tota manera, cal recórrer a les reserves d’optimisme que encara ens queden amagades: per molt mal que vaja l’any, segur que acabarà millorant. I si no ho fa, sempre podrem tirar de les promeses d’altres anys: menjarem menys per no gastar, aprendrem anglès en els cursos del SERVEF i qui encara no s’haja deixat el vici de fumar ho abandonarà per estalviar. Qui no es consola...
ACTUALITZACIÓ
Fa una estona m'han preguntat sobre els meus propòsits per a 2009. Com que és la centèsima vegada que m'ho pregunten, he contestat que seré pitjor persona, insultaré als qui els toca la loteria, als qui guanyen més que jo i als qui tenen menys despeses, intentaré engreixar-me més i, sobretot, lluitaré denonadament per tornar a fumar, cosa que ja estic intentant i que m'està costant una barbaritat. És el que té treballar amb no fumadors i no voler invertir en vici...
Esta actitud, de tota manera, és l’única possible si atenem als indicadors de tota classe amb què ens estan amenaçant durant estes setmanes. Ens diuen que la recessió anirà a més, que els preus de la vivenda baixaran però que ningú en podrà comprar perquè els bancs continuaran amb l’aixeta tancada. Asseguren també que, com a conseqüència, hi anirà més gent al carrer, i inevitablement això passarà també al meu cercle íntim, en el qual durant l’últim més han despatxat a quatre persones i un altra ha tancat la seua empresa.
Afegirem a este putxero uns quants ingredients més, com la desfeta en la venda de cotxes i de vivendes que continuarà o el comportament d’unes administracions públiques que mereixerien ser despatxades sense indemnització de les seues ocupacions públiques per fer-ho tan mal com ho estan fent, per reaccionar tard uns (els d’allà) o per limitar-se a fer polítiques de titulars uns altres (els d’ací) amb els resultats per tots coneguts.
Negre panorama, no? Per això la gent brinda perquè el nou any no siga pitjor que el que s’ha acabat. De tota manera, cal recórrer a les reserves d’optimisme que encara ens queden amagades: per molt mal que vaja l’any, segur que acabarà millorant. I si no ho fa, sempre podrem tirar de les promeses d’altres anys: menjarem menys per no gastar, aprendrem anglès en els cursos del SERVEF i qui encara no s’haja deixat el vici de fumar ho abandonarà per estalviar. Qui no es consola...
ACTUALITZACIÓ
Fa una estona m'han preguntat sobre els meus propòsits per a 2009. Com que és la centèsima vegada que m'ho pregunten, he contestat que seré pitjor persona, insultaré als qui els toca la loteria, als qui guanyen més que jo i als qui tenen menys despeses, intentaré engreixar-me més i, sobretot, lluitaré denonadament per tornar a fumar, cosa que ja estic intentant i que m'està costant una barbaritat. És el que té treballar amb no fumadors i no voler invertir en vici...
0 comentaris:
Publica un comentari