Benidorm com a oracle

Bocabadat m’he quedat en conéixer que hi ha un regidor del PP a Banidorm que ha renunciat a tots els seus càrrecs, fart de l’alcalde, encara que sense deixar l’acta. De moment, José Banyuls ha dit que es pren un temps per a repensar-se què fer amb la seua carrera política. És a dir, si dimiteix i se’n va a casa o si se’n va al grup de no adscrits amb la seua acta. En eixe cas es repitirà a la capital del turisme una situació que ja es va donar far 16 anys, i que va portar conseqüències inimaginables en aquell moment.

En aquells moments el PSOE continuava governant al País Valencià amb majories aclaparadores, ocupant el poder autonòmic, el provincial i el local quasi en exclusiva. Tan sols havien perdut València, encara que guanyant les eleccions. La de Rita i Lizondo era una illa entre el mar socialista, però avançaria ben a les clares un canvi de tendència que encara roman. Almenys, fins ara.

A l’any 1993 Eduardo Zaplana era el líder de l’oposició a la ciutat de Benidorm. De sobte, la dimissió d’una regidora del PSOE li va deixar en safata l’alcaldia i, amb ella, una fulgurant carrera política que el va fer sonar, fins i tot, com a possible candidat a la presidència del govern. Dos anys després de la presa del poder per part de Zaplana el PP invertiria definitivament el cicle i començaria a guanyar totes les eleccions, o el PSOE les perdria, segons com es mire. El cas és que el PP, des d’aleshores, no ha parat de fer-se amb el poder al País Valencià fins i tot a l’anomenat cinturó roig de l’Horta, descolorit completament i virat cap al blau PP.

Ara trobem una situació amb certs paral·lelismes amb la del 93, amb un PP intractable però que mostra símptomes de cansament, si és que podem anomenar així els casos de corrupció que els esguiten. Les enquestes diuen que encara es mantenen ferms, però les escletxes s’han obert i sembla difícil que no vagen a més.

Potser el cas de Benidorm es quede en no res i Banyuls se’n vaja a casa. No obstant, sembla que el cercle es tanca. Caldrà estar a l’aguait de com evoluciona la vida política valenciana, no siga cosa que ens trobem amb un altre Zaplana i ens toque repetir la història. Amb la mandra que fa...