Atenent com està el panorama econòmic per a les pròximes dècades i considerant que el sistema de Seguretat Social és el més semblant a una estafa piramidal servidor fa temps que s'ha mentalitzat per a treballar, com a mínim, fins als 70 anys. També tinc clar com l'aigua que quan em canse de treballar i em puga jubilar hauré de subsistir amb els meus propis mitjans, ja que per a la meua generació, els que hem nascut a la dècada dels 70, no hi haurà pensions, almenys amb el sistema actual.
La solució, doncs, és fer-se un d'aquells plans de pensions que tan de moda es posaren als anys 90 i que tan poca rendibilitat ofereixen. Però clar, amb la capacitat d'estalvi que tinc, que tendeix de zero a l'infinit negatiu, ja em va bé amb que la meua família i jo mengem tres vegades al dia... i comprant al Dia (perdó per la broma fàcil i ximple, però és la veritat...).
Descartada la possibilitat de que em toque la Primitiva (fa més d'un any que no em correspon ni una devolució) i la de l'herència via un familiar indià (opció tan real com la de la Loteria) em queda la de la millora laboral i, per tant, econòmica. Però avui esta alternativa ha passat a formar part de les dues primeres per irreal. Un descoratjador article a El País m'ha dit ben a les clares el que sóc: un güelo de 35 anys! Tant per a les empreses com per a l'Administració una persona de la meua edat ja no és vàlida, ja que sempre hi haurà gent més jove disposada a deixar-se explotar (encara més que nosaltres) per sous encara més baixos, independentment de la experiència i d'altres estupideses.
Així doncs, em trobe que amb quasi 36 anys, amb una criatura i ofegat per la crisi econòmica gràcies a les vel·leïtats immobiliàries pròpies (i ben celebrades per la societat en general) no tinc més alternativa que confiar en que no em tiren en la puta vida del meu lloc de treball, entenent puta vida en el seu sentit més literal. I clar, això de romandre en la mateixa empresa 60 anys ja no es du massa, fonamentalment perquè solen tancar molt abans...
A més, quedaria resar (o el que vulgueu) per a que a algun il·luminat (mot al qual dedicaré una entrada ben aviat i que tants elogis m'ha reportat en emprar-ho recentment) no opte per l'alternativa Logan, això és, ser voluntàriament amortitzat als 21 anys en una estimulant cerimònia pública.
Companys de generació: què fem? Encapçalem una revolució o continuem afonats al sofà? El cas és que s'està tan bé davant de la tele veient OT...
La solució, doncs, és fer-se un d'aquells plans de pensions que tan de moda es posaren als anys 90 i que tan poca rendibilitat ofereixen. Però clar, amb la capacitat d'estalvi que tinc, que tendeix de zero a l'infinit negatiu, ja em va bé amb que la meua família i jo mengem tres vegades al dia... i comprant al Dia (perdó per la broma fàcil i ximple, però és la veritat...).
Descartada la possibilitat de que em toque la Primitiva (fa més d'un any que no em correspon ni una devolució) i la de l'herència via un familiar indià (opció tan real com la de la Loteria) em queda la de la millora laboral i, per tant, econòmica. Però avui esta alternativa ha passat a formar part de les dues primeres per irreal. Un descoratjador article a El País m'ha dit ben a les clares el que sóc: un güelo de 35 anys! Tant per a les empreses com per a l'Administració una persona de la meua edat ja no és vàlida, ja que sempre hi haurà gent més jove disposada a deixar-se explotar (encara més que nosaltres) per sous encara més baixos, independentment de la experiència i d'altres estupideses.
Així doncs, em trobe que amb quasi 36 anys, amb una criatura i ofegat per la crisi econòmica gràcies a les vel·leïtats immobiliàries pròpies (i ben celebrades per la societat en general) no tinc més alternativa que confiar en que no em tiren en la puta vida del meu lloc de treball, entenent puta vida en el seu sentit més literal. I clar, això de romandre en la mateixa empresa 60 anys ja no es du massa, fonamentalment perquè solen tancar molt abans...
A més, quedaria resar (o el que vulgueu) per a que a algun il·luminat (mot al qual dedicaré una entrada ben aviat i que tants elogis m'ha reportat en emprar-ho recentment) no opte per l'alternativa Logan, això és, ser voluntàriament amortitzat als 21 anys en una estimulant cerimònia pública.
Companys de generació: què fem? Encapçalem una revolució o continuem afonats al sofà? El cas és que s'està tan bé davant de la tele veient OT...
1 comentaris:
Molt simpàtic i còmic el teu article, però fora bromes, dus tota la raó. En un territori que en no molts anys es convertirà en un dels més vells del món, no és un desgavell pensar que les pensions no puguen estar assegurades.
Publica un comentari