Hòmens del món, extingim-nos!

A que sembla 2001: una odissea de l'espai?

Esta setmana s'ha publicat que uns científics britànics han aconseguit crear esperma a partir de cèl·lules extretes d'embrions. És a dir, que han aconseguit eliminar (sobre el paper: la cosa sembla que encara s'ha de provar més encara) l'única passa en la qual l'home era imprescindible, ni que fora com a simple proveïdor d'esperma. Llegint la notícia he recordat que fa cinc anys, al 2004, ja es va parlar d'una fita científica similar, i que vaig publicar al Qué y Dónde un article que passe a oferir en rigorosa estrena cibernètica.


La partenogènesi demana pas (Qué y Dónde, abril de 2004)

Les notícies científiques salten a la primera pàgina dels mitjans de comunicació quan tenen una transcendència destacada, això és obvi, i també quan prometen canviar allò actual i quotidià. Molt sovint es parla de trobades importants per tal de curar malalties que ara són letals. Darrerament, l’interès dels periodistes (induint per tant l’opinió pública) està sobre qüestions referents a la clonació que, al cap i a la fi, és un altre camí per evitar la malaltia.

La setmana passada, però, els informatius se’n feien ressò de la investigació duta a terme per un grup de científics japonesos que havien aconseguit una cria de ratolí a partir dels gens de dues femelles. És a dir, que Kaguya, que així ha estat batejat el ratolinet, ha nascut sense la intervenció de cap mascle. Els genetistes s’han aprestat a dir que la prova no és aplicable, almenys de moment, en els humans, ja que l’índex d’error és massa alt. No obstant, la partenogènesi, que és com es diu aquesta tècnica, és una forma de reproducció asexuada, que empren alguns animals com els insectes o els rèptils des de fa milions d’anys.

La notícia ha provocat reaccions de tota mena. Un dels més propers a allò quotidià és que s’obre una porta d’esperança a les parelles lesbianes per tenir descendència. Malgrat la revolució que tot això pot suposar, encara no he sentit cap bisbe, no sé si per manca de reflexos, condemnant els investigadors nipons a les flames eternes per perpetrar tan gran sacrilegi. I ho haurien de fer, més per mascles que per catòlics, ja que els homes, masclets orgullosos de ser-ho, correm greu perill de desaparició, igual que el linx ibèric.

Bryan Sykes, professor de genètica humana a la Universitat d’Oxford, sosté al seu llibre “La maledicció d’Adam” que l’home (el mascle) no és sinó una modificació genètica de la dona, cosa que es pot interpretar de dues formes, segons si el considerant estima que la còpia està millorada o, com les pel·lícules de VHS, ha perdut qualitat còpia rere còpia. I els científics ja van determinar fa temps que estem més en el segon cas. Sembla ser que l’única diferència genètica entre homes i dones és el cromosoma Y, que decideix el sexe. I com que no té, pobret, amb qui emparellar-se, la seua degeneració és progressiva perquè no pot evitar els perjudicis de les successives mutacions que pateix. I que en no més de 200.000 anys (una minúcia) el masclisme desapareixerà per manca de matèria primera...

A la fi, Valerie Solanas tindrà raó. Aquesta senyora era una feminista radical que es va fer famosa, fonamentalment, per dues qüestions. La primera, fotre-li un tret a Andy Warhol, i la segona, redactar el manifest de la Societat per Castrar els Homes (SCUM, en anglès) que textualment, deia: “Com la vida en aquesta societat és, en el millor dels casos, un complet avorriment i cap aspecte de la societat és mínimament rellevant per a les dones, l'única sortida que els queda a les dones amb inquietuds socials, responsables i amants de les emocions és enderrocar al Govern, eliminar el sistema monetari, instituir l'automatització completa i destruir al sexe masculí”. No seria més que aplicar-nos l’eutanàsia per a no degenerar més, ni que siga amb 200 mil·lenis d’avanç.

La història, amics lectors (sobretot els homes), és circular. Si alguna vegada vam ser sargantanes, insectes o qui sap què, podem tornar a ser-ho. I, com he dit unes línies abans, la partenogènesi és pròpia de fardatxos i mosquits. Si el mascle va formar-se a partir d’una mutació, per què no una altra ens pot fer desaparèixer?

A això cal sumar el fet demostrat que la versió del Gènesi de la Bíblia, ja que abans que Adam (el mascle) existia Eva (la femella), amb la qual cosa, d’allò de la costella, res de res. Quan les organitzacions feministes, arran de la proclamació dels governs paritaris de Zapatero i Chaves, diuen que el futur és de les dones no saben fins a quin punt tenen raó... Com deia una divertida cançó de Siniestro Total, adaptada per a l’ocasió, “homes del món extingiu-vos”. Deixem pas a la partenogènesi i esborrem-nos del mapa.