La força dels mots

Glamour democràtic.

Que parlen de tu, encara que siga bé. La frase, atribuïda a Oscar Wilde, l'he poguda experimentar en les meues pròpies carns. És sabut que este blog no és dels més llegits de la blogosfera (encara que sort de Pica'm, que multiplica la meua audiència), per la qual cosa els comentaris que es fan a les meues entrades són més aviat escassos, per no dir inexistents. Vés per on, però, que fa un parell de setmanes la tendència es va invertir en l'entrada sobre les eleccions europees que vaig fer el 18 de juny. En ella vaig fer una extrapolació dels resultats de les europees suposant que en les generals hi haguera també circumscripció única. Com que el supòsit em sembla totalment injust i fora de lògica vaig emprar un mot que m'agrada fer servir ocasionalment: il·luminat. Vaig emprar-ho per qualificar unes declaracions que no sé quin càrrec d'UPyD sobre la qüestió, amb l'ànim de fer palesa una contradicció: que els partits nacionalistes, demonitzats per esta opció política, també eixirien guanyant.

L'anàlisi, molt d'anar per casa, haguera passat a la categoria d'entrades amb zero comentaris si no haguera sigut per la parauleta esmentada. Així, m'ha eixit una legió de fans que s'han dedicat a dir-me, per ordre cronològic, no demòcrata, faltó, infumable, totalitari, antidemòcrata, maleducat i pocavergonya. Un d'ells estava signat per un simpatitzant d'EU, tres per simpatitzant d'UPyD i un altre no s'identificava, però que m'ensume que estava en l'òrbita de Rosa de Biscaia.

Reconec que quan vaig llegir els comentaris em van violentar una miqueta en llegir-los. No ve de gust que t'insulten en la teua pròpia casa. Però després vaig caviar d'opinió: si la gent s'ha molestat a escriure, és que moleste. I si moleste, hi sóc, encara que tan airades reaccions hagen vingut per emprar una sola paraula en un article força avorrit per la quantitat de xifres que duia.
Una altra cosa és que t'acusen d'antidemòcrata aquells que et neguen la pròpia existència i es qualfiquen d'antinacionalistes. Si eixa és la seua manera d'entendre la democràcia, malament. I sembla que ho és, si atenem a la notícia que esta mateixa setmana ha publicat un mitjà gens bel·ligerant amb UPyD com és El Mundo...

I per acabar, un dels meus fans m'acusa de no parlar dels "inanes" resultats del Bloc. I és cert que encara no he parlat, però clar, tan "inanes" són que no dónen ni per a fer un comentari. Però què collons! De derrota en derrota fins a la derrota final!