Vostè també pot ser president!

Vostè també pot fer realitat el somni americà. Bé, és cert, això no és Kentucky i tampoc parlem massa anglès, però no és cap obstacle perquè vostè, ciutadà mitjà, faça realitat el seu somni de poder i glòria. Viatjar arreu del món, compartir taula amb líders mundials, conduir un Ferrari, tenir centenars –o milers!- d’assessors ensabonant-li l’existència, disposar d’escorta, servei i conductor a temps complet...


Creu que no és possible? Per a la seua sort, s’equivoca. Vosté també pot ser president, i no sol de la seua comunitat de veïns ni de la falla. Parlem de ser President, així en majúscules, amb capacitat per fer i desfer (sobretot desfer) allò que li vinga de gust, de nomenar ministres i/o consellers i de soltar les brofegades més grans sense moure ni una cella. Tan sols ha d’apuntar-se de ben jovenet al PP o al PSOE, tenir molta paciència i, sobretot, escollir com a opció laboral la política, que l’empresa privada està molt malament i les oposicions obliguen massa. Pel currículum no s’amoïne, que no és condició necessària: amb un parell d’hores de teoria econòmica o uns quants grans esdeveniments ja en tindrà prou. I pel domini de les llengües estrangeres tampoc, que ja s’ho faran els intèrprets.

Si ja l’he mig convençut però encara li frena el fet de la sobreexposició pública i la por a les crítiques, tampoc això és un entrebanc. Les crítiques són com la pluja, que quan para de ploure el terra s’acaba assecant. I després, a tombar-se a dormir per recuperar-se del disgust, que no hi ha res com no pegar ni xapa per oblidar com de malament està el món.

Per si vostè considera que tot això és una ficció li ho posaré més fàcil. Agafe un diari (o encenga l’ordinador) i mire en les pàgines de política o d’economia. Vorà que tot el que està escrit un poc més amunt és cert com l’aire que respirem. Vol encara més pistes? Busque per Zapatero i per Camps, i després de llegir com de bé ho fan ja estarà preparat per a dir ben alt: jo també puc ser president!