Asución, un outsider o un paracaigudista?

La trama del llibre "Les històries naturals" de Joan Perucho gira entorn a un porsonatge, Antoni de Montpalau, que està buscan l'origen de d'una sèrie de fenòmens inexplicables en un poble anomenant Pratdip. El fruit de les seues investigacions és que el responsable dels terribles fets que atemoreixen el poble és un No-Mort, un antic senyor de la zona esdevingut vampir que cada cert temps torna a les contrades que un dia van ser seues per tal de reclamar el que considera que encara és seu. No diré com acaba la novel•la, perquè és d'obligada -i plaent- lectura, però el plantejament de la tornada del No-Mort a les terres on va governar segles enrere m'ha vingut al cap en assabentar-me de la intenció d'Antoni Asunción d'optar a la candidatura pel PSOE a la presidència de la Generalitat.


Per quina raó una persona que ja sap com d'ingrat és estar al capdavant dels socialistes valencians torna, deu anys després, a exposar-se públicament? Durant l'última dècada l'exministre de l'Interior s'ha dedicat a les seues empreses: potser s'ha avorrit de la gestió empresarial i necessita la droga dura de la política? Pel que se sap, ni tan sols els seus fidels eren sabedors de les intencions d'Asunción, que premeditadament ha guardat un sepulcral silenci durant els últims mesos amb alguna excepció.

D'altra banda, ha mesurat bé les seues possibilitats reals i els riscos que corre platejant-li batalla a Jorge Alarte? La passada setmana Ximo Puig renunciava a les primàries a canvi d'una entesa que se suposa es vorà reflectida en la confecció de les llistes electorals. Potser Asunción està buscant també això? O només es tracta d'un divertimento d'algú que ni ha de demostrar res ni perd massa si acaba derrotat i que està fastiguejat del romb del seu partit?

Hi ha una tercera possibilitat: que Asunción haja fet un exercici de paracaigudisme a la política valenciana espentat per Ferraz, que, com és públic, no té massa confiança en Alarte. Seria una reedició a la valenciana del show que s'està organitzant a Madrid entre Tomás Gómez i Trini Jiménez, però amb una intervenció molt més discreta de la cúpula del PSOE.

Anit un bon amic m'apuntava una quarta possibilitat. més maquiavèl•lica, que explicaria tant el pas endavant d'Asunción com les primàries de Madrid: tot és una maniobra orquestrada amb el vist-i-plau d'uns i altres per tal d'aconseguir una major projecció pública per als candidats socialistes, que ara per ara no tenen. No em crec eixa teoria, potser més pròpia del moviment escèptic, però tractant-se de Pepiño Blanco no hem de descartar res.

Caldrà esperar unes setmanes, o potser uns mesos, per tal de saber si el cas d'Asunción és el del No-Mort que torna als seus dominis o, per contra, és un ambaixador de les voluntats que, com els vampirs de dia, s'amaga perquè ningú no conega les seues intencions.