Que venen els catalufos!

Como quasi tot el món sabrà, s'aproximen eleccions de tota classe durant els pròxims mesos, encara que les que realment ens interesen als valencians són les municipals i autonòmiques de maig de 2011. Els partits estan immersos en els procesos de tria de candidats i en l'elaboració de missatges i de les estratègies que s'han de seguir durant els nou mesos comptats que queden per anar a votar. Algunes formacions, com el PSPV, viuen amb l'esglai de no saber al 100% qui serà el candidat a la presidència de la Generalitat, gràcies a les estranyes -i completament legítimes! maniobres de Toni Asunción. Uns altres, el Bloc-Compromís, ho tenen ja clar i decidit i estan treballant des de fa temps amb noms concrets. Finalment, el PP sembla que també té un nom decidit, Camps, encara que haja sigut una decisió unipersonal de l'estimat líder...

A més de les nominacions municipals i autonòmiques, el PP també s'està treballant els missatges per a les seues parròquies. I una d'elles, no sé si la més nombrosa, és l'anticatalanisme. Per això el meu admirat Rafa Blasco ha atiat una vegada més el lema "els catalans mos ho volen furtar tot" i l'ha mamprés a colps dialèctics contra la presència de músics valencians -i també del Bloc i del seu secretari general, Enric Morera- en els actes de la Diada de Catalunya. Que el Bloc estiga des de fa la tira d'anys en un acte al qual també hi acudeixen Coalición Canaria, BNG o el PNB és el de menys. Per a la propaganda preelectoral popular, anar a Catalunya ni que siga a comprar calçots (per cert, què li trobaran de gust eks veïns de dalt a una ceba carbonitzada?) és condemnable al cent per cent: als catalinos, ni aigua.

Per què trauen de l'armari el fantasma amb olor a naftalina de l'anticatalanisme? Jo crec que és una qüestió d'automatisme tradicional: uns mesos abans, cal pegar canya, no siga cosa que els qui encara es creuen que els catalinos mos volen furtar la paella i totes eixes coses s'obliden d'anar a votar (al PP, s'entén). I quan passen les eleccions, el fantasma de nou al calaix, i ben tancadet amb pany i forrellat, no siga cosa que l'animeta s'encarne en un cos i s'esvaeixen les majories absolutes.