Sexe més futbol, igual a victòria

Supose que molts de vosaltres recordareu Larissa Riquelme, una actriu o model (no ho tinc clar) paraguaiana que va cobrar certa popularitat a Espanya després de prometre que si la seua selecció guanyava l'espanyola al Mundial de Futbol es quedaria nua públicament per a deler de tots els seus compatriotes.

Espanya va guanyar, però això no va ser un obstacle perquè Larissa complira la seua promesa. Més aviat al contrari, ja que la revista Interviu li va fer un complet reportatge amb la samarreta de la selecció espanyola... sense posar, evidentment.

Ahir la notícia de que Larissa Riquelme es traslladava a viure al Brasil era una de les més llegides en no pocs portals informatius espanyols. El fet que un esdeveniment tan poc transcendent com este genere tant d'interès demostra que Larissa no és tan sols una model que ensenya el cul, sinó que és una excel·lent venedora del seu producte, que és ella mateix. Sap del seu potencial i l'explota fins el màxim. I de quina millor manera que unint les dues coses que més agrada als hòmens (les generalitzacions són incorrectes i injustes, però...): les dones nues i el futbol.

Ella va vore el seu moment en els dies previs al partit entre Paraguai i Espanya. I tot consumada la derrota de la selecció americana, va variar la seua estratègia per tal de poder seguir venent el seu producte, va canviar de mercat i de públic objectiu i es va fixar en Espanya. O potser la decisió fora anterior, atesa la gran popularitat amb què compta a Amèrica del Sud. Ho va fer tan bé que tres mesos després d'aquell partit el producte Larissa Riquelme, a més d'interesar a Amèrica, també interesa a Europa. Sens dubte, un cas d'èxit de gestió comunicativa, ni que siga amb la roba per l'aire.