23 gener 2012

Un dilema del segle XXI

M’he quedat de pasta de moniato. He vist la ciutat de València en el lloc més alt a nivell mundial, per davant de tota la resta de ciutats del món, com vol Rita. Llàstima que, una vegada més, la notícia qüestione la manera de fer les coses d’esta ciutat i, per extensió, de la resta del país: som la primera ciutat del món en recerques del terme “megaupload” en Google. Perquè podrem estar més o menys d’acord amb l’existència del portal, i podem rebutjar (o no) la detenció del seu propietari i dels seus col·laboradors. Però, dimonis, no ens podem lliurar del regust amarg de ser notícia fins i tot en allò que, en teoria, ens queda tan lluny.
Així i tot, el nostre primer lloc en recerques del portal proscrit no deixa de ser una anècdota d’un cas que ha somogut els fonaments d’Internet. Perquè una part gens menyspreable dels internautes d’arreu del món han estat usuaris del portal clos. De fet, dijous passat, una hora abans de la detenció del seu propietari, estava emprant Megaupload per a baixar la presentació en powerpoint del seminari desenvolupat per un client. És a dir, que ni pirateria, ni violació del copyright, ni res que se li semble. Tan sols una presentació privada d’una activitat professional.

Més, a l'Informatiu.

16 gener 2012

Un altre model comunicatiu és possible



Són estos mals temps per a les empreses, i sembla que les de caràcter públic estan més assenyalades, si més no. I si es tracta de Canal 9, la conclusió és que la societat la rebutja i la vol més morta que viva. Això és una tragèdia per al País Valencià, perquè suposa la confirmació del balafiament de 23 anys d’una il·lusió col·lectiva, i afonar un poc més (si això és possible) la posició dels valencians davant el món, mostrar-nos com un desastre col·lectiu que afona tot el que toca.

RTVV té un deute gegantí, però sobre el paper. El deute no ha estat (únicament) generat per la gestió diària de l’ens públic: la Generalitat l’ha fet servir per a fer pagaments i no fer constar eixes partides en el deute públic. Les subvencions encobertes de compra de drets televisius dels clubs esportius de primera divisió en són un bon exemple. Una dada: suposa més diners el pagament dels interessos del deute de Canal 9 que els sous de la totalitat de la plantilla.

El PP, després de 17 anys de manipulació i balafiament dels recursos públics de RTVV i d’afonar una il·lusió col·lectiva com era la ràdio i la tele públiques ha decidit que el problema és la pròpia existència dels mitjans públics, i que el millor que es pot fer amb ells és privatitzar-los de facto. El govern espanyol ja ha donat via lliure per fer-ho, en el que té tot l’aspecte de ser el final d’una estratègia d’aniquilació dels mitjans de comunicació públics per deixar-los en mans de confiança.

Més, a l'Informatiu.

09 gener 2012

Caçadors de rebaixes



El caçador vigila durant molts dies la seua presa. Metòdicament, dedica bona cosa de temps a localitzar-la i a conèixer-la. La cacera té eixes coses: que per a cobrar la recompensa d’una peça de caça major ha d’haver un temps molt llarg de preparació. Això podria ser l’inici d’un reportatge del National Geographic, però també la crònica del primer dia de rebaixes, com és el cas.

No debades, alguns estudis han apuntat que la pulsió per comprar és el més semblant al que sentien els nostres avantpassats quan havien de guanyar-se la vida eixint a caçar. A la fi, en els dos casos es tracta d’avançar-se a la competència i aconseguir el mos més atractiu o, si més no, un que satisfaga mínimament les expectatives i justifique hores i hores de regirar en prestatgeries.

Més, a l'Informatiu.

02 gener 2012

Col·leccionables




La proliferació de col·leccionables de tota mena és un el màxim exponent de l’arribada de l’any nou. La nit de cap d’any és una ocasió adient pel que fa al plantejament d’objectius i desitjos per als següents mesos, sempre amb l’objectiu d’ocupar el temps amb alguna activitat, per molt absurda que siga.

Així, gener (i també setembre, que és una mena de reedició o avanç de l’any nou) és el mes escollit per a que les editorials de col·leccionables facen el seu agost i presenten un apassionant catàleg de possibilitat per al consumidor més malalt. Inevitablement any rere any es posen a la venda els quilomètrics i sempre excessius cartrons que contenen un míser fascicle de 16 pàgines i l’objecte col·leccionable que, per regla general, sol ser d’una mida més adient per als gnoms del bosc que no per a persones amb un tamany superior a un metre d’alçada. 

Continua a l'Informatiu.
Blog Widget by LinkWithin